dilluns, 2 de maig de 2011

Drac Team: crònica de la Triatló del Prat per equips

Més enllà de creences divines, la historia de l’evolució explica que els rèptils van ser els primers animals capaços de viure totalment fora de l’aigua. I com a Dragons, i per tant rèptils, que som, no podíem fer un lleig a la història, així que no va ser fins que vam tocar de peus a terra que no va començar a despertar-se la bèstia.
Tot i tenir-ho ben preparat, el mal estat de les onades ens va sorprendre, especialment al Jorge a qui la manca d’entrenament en aigües obertes li va jugar una mala passada. Mica en mica, ens vam anar refent i la segona meitat de la secció va anar molt millor, però el temps perdut ja era molt gran.
Els problemes no s’havien acabat, però el succeït en la T1, ja era més previsible i és que quan ja tots estàvem en la línia de sortida a punt de pujar la bici, el Guille corria en la direcció contraria. Possibles causes? Els pessimistes pensaven que anava a sortir per un altre lloc, els optimistes (i que més el coneixen ) opinaven que s’havia deixat alguna cosa al box. Per sort va ser la segona i l’amenaça de “30 segons!” i per tant l’eliminació, no es va dur a terme i vam poder començar a rodar.
En tan sols mitja de les tres voltes del circuit de bici ens vam adaptar entre tots i vam començar a treballar com un equip, entrant tots als relleus i mantenint un grup força compacte. La mitja d’aquest sector va ser superior als 35km/h comptant transicions i demès, això vol dir que vam rodar prop dels 40, i això ens va permetre recuperar temps i avançar equips.
I si en la natació ens vam comportar com un autèntic equip, actuant sempre pel bé del conjunt, i en la bici vam continuar demostrant una conjunció pròpia d’un club veterà, en el running no ens vam quedar enrere. I mai millor dit, a través d’una tasca col•lectiva perfecte ja sigui a través dels ànims dels corredors de l’equip que es van deixar anar, del córrer tallant-nos el vent, de gran esforç per a lluitar per la quarta posició o empenyent de tant en tant, vam poder mantenir un ritme per sota dels 4 min/km durant els 5km, fent un parcial que podríem catalogar de brillant!
En definitiva, no tot va anar rodó i no vam poder aconseguir la posició desitjada en el debut dels Dragons com a Club, però si vam gaudir molt de l’experiència. Ens quedem amb la frase que tots repetíem en acabar: “i no hi ha un altre tri per equips?” Està clar que ens vam quedar amb ganes de repetir.
Per fi aquesta foto per agrair el suport d’alguns Dragons que es van desplaçar cap el Prat per compartir la competició amb nosaltres. Gràcies.
L’any que ve, més i millor!!!!!
Felicitats Jorge, Jaume, Guille, Capi, Pau i Xavi!

9 comentaris:

Xavi Garcia ha dit...

FELICITATS CAMPIONS!

QUINA PASSADA ELS TRISUITS! ESPECTACULARS!

I PER LA PROPERA COMPTEU AMB MI!

UNA FORTA ABRACADA...HEU DEIXAT EL PABELLÓN ALTÍSSIM!!

XAVI G.

Anna ha dit...

Moltes felicitats de nou!!! Tenim un equipazuuuu!!! això si, prepareu-vos que a la propera farem equip de Dragonas!!!

Albert ha dit...

quina enveja!!!!!! sou tots uns cracks!!

JA ha dit...

Felicidades!!!

Si que hay otro tri por equipos: Ferrol! Copa del Rey! Mismo formato y mismas reglas!!!

Un saludo

Barcelona Dragons Triathlon ha dit...

Hombre, Jose Alberto, cerca no cae, jiji. Pero Gracias

xavier ha dit...

si paga el club...(jo no vui dir res...)

josep-maria ha dit...

Molt bona pinta....
Aquest equip té molt de futur....i en totes les distàncies... temps al temps

Barcelona Dragons Triathlon ha dit...

Xavi, amb 30 euros l'any de quota no ens arriba ni per anar a Sitges.
Gràcies JM a veure si és veritat, sort a l'Ironcat!!!

Bea ha dit...

Dragons, dragons... Oé, oé, oé!!! Una mica més de training a l'aigua i uns cracks. Sóc testimoni de que era un dia per sortir amb la tabla de surf. Beach Boys Dragons Team!!! Chist! Seriosament, em sento orgullosa. Va estar molt bé veure l'estrena. Ratifico el que diu l'Anna: la propera equip de noies.