dimarts, 8 de maig de 2012

Trail Cap de Creus


Us adjuntem la crònica de l'Albert del Cap de Creus, que serveixi per felicitar-lo a ell i a tota la resta de Dragons!! L'Anna també ha fet la seva al seu bloc.


Aquest cap de setmana ha estat del tot espectacular, entre la Trail Cap de Creus i la companyia no puc imaginar-me un cap de setmana millor.
La Núria i jo vàrem sortir dissabte aviat cap a Roses acompanyats d’uns amics que també pujaven a fer la cursa, en el seu cas s’havien decidit a fer la curta de 11K doncs era la seva segona cursa de muntanya i tot just comença a entrenar una mica seguit. Així doncs que cap a migdia que ens plantem allí a Roses i decidim anar a passar el dia a la Cala Pelosa, una cala que està entre la Cala Montjoi i la Cala Jòncols, un paradís de la Costa Brava. Allí passem un dia de relax, estirats a la sorra prenent el sol i després dinant allí mateix per aprofitar el dia. Cap a les 17h30 decidim que ja és hora d’anar a buscar els dorsals i ens tornem cap a Roses i de seguida parem allí mateix al port. Hi ha un bon ambient, però sense ser massificat i per tant en un tres i no res que ja em recollit els dorsals i els obsequis...per cert, la samarreta tècnica que ens han donat és molt i molt bonica, de qualitat com la de la Mitja de Granollers! I de seguit vàrem marxar cap a l’hotel on ens vàrem trobar amb la resta de l’expedició dragona. Ells feien en aquell moment el viatge en sentit invers i anaven a buscar els dorsals, i així doncs que ens vàrem donar cita per més tard al briefing de la carrera.
Cap allí a les 20h vàrem anar al briefing, i després d’una trucada de telèfon ja sabíem que estaríem sols, doncs els dragons van preferir quedar-se al bar fent uns beures...que honestament va ser la bona elecció!!!! Després del briefing doncs a sopar amb tots ells, un sopar de germanor dragó i moltes anècdotes, de fet en Ferran (un nanu d’un club “amigo”) va rebre un curs accelerat del que significa el club!!!! Al final, després que la Núria s’acabés l’entrecotte vàrem marxar tots cap a l’hotel a dormir que l’endemà el despertador sonava ben aviat!!!
Diumenge  a les 06h30m ens va sonar el despertador i tot d’una em vaig trobar esmorzant un tupper de pasta, ha estat el primer cop a la meva vida que he fet un esmorzar com aquest!!!!però el resultat no pot haver estat millor, de fet repetiré en totes les curses!!! Després de menjar-nos el tupper vàrem baixar al menjador on vàrem fer el te amb els altres companys, els nervis ja es notaven a les cares de la gent....a alguns més que a d’altres però el repte que teníem per davant era ben excitant! Després cap a recollir l’habitació i pagar l’hotel abans de marxar cap a la sortida.....vàrem arribar una mica justos a la sortida però vàrem tenir temps suficient per desitjar-nos sort, fer unes fotos i sobre tot per acabar de passar els nervis pre-cursa.
A les 09h puntuals que van donar la sortida i som-hi!!!ens quedaven 42K per endavant a fer de trail en estat pur per un dels paratges més bonics del nostre país. El presi com sempre va començar a l’esprint i la Núria que pensava que el farien junts que em pregunta on està...jejejejeje li dic que paciència que el presi sempre comença a fons però que ja l’atraparem. Després dels primers 1.000m d’asfalt comença la diversió i entrem ja al camí de terra que ens ha de portar cap al Pic de l’Àliga, una pujada curta per força exigent que serveix per escalfar els motors...la veritat és que aquí ja em vaig quedar sol, tenia planificat anar amb dos amics meus però tot d’una al mirar enrere que no hi eren, al pic els vaig esperar doncs pensava que l’aglomeració de gent els havia frenat. Aquí veig passar a la Núria i al Roger que tiren avall per la primera baixada i els hi dic que ja els atraparé, espero als meus companys i quan arriben comencem a baixar. Aquesta primera baixada va ser molt divertida, molt tècnica i força inclinada. A mitja baixada em trobo al Roger i una mica més avall a la Núria, amb ella vàrem arribar al punt  on un corredor va patir una forta caiguda a on es va fer un trau important al quàdriceps...de fet el van treure d’allí en helicòpter, però les últimes notícies són que es troba bé. En aquest mateix moment vaig veure que els meus companys s’havien tornat a quedar i va ser aquí on vaig decidir tirar sol i fer la cursa al meu ritme. Em vaig acomiadar de la Núria amb cert neguit, no m’agradava l’idea de que es quedés sola amb tants Km per davant, però era aquest el tracte així que vaig tirar. Una mica més amunt vaig atrapar al presi i li vaig dir que anava tirant, crec que portava un bon ritme i vaig anar avançant a força gent. Després d’una llarga pujada vaig arribar al coll a on es separaven les curses de 24 i 42K i vaig començar a fer una carena increïble, a l’esquerre les vistes de la Badia de Roses  i a la dreta Port de la Selva, a moments amb la pell de gallina per l’espectacle visual. En aquesta carena vàrem passar per punts que tenien una certa dificultat tècnica, una mica com la grimpada del Pedraforca però molt més curts, i jo ho vaig gaudir. Aquí vaig tornar a pensar en la Núria i tenia l’esperança que fes aquest tram acompanyada, sabia que no li agradaria. Amb aquests pensaments tot d’una vàrem arribar al Castell de Sant Salvador i d’allí les vistes cap a Port de la Selva em van tornar a posar la pell de gallina però ràpidament vaig començar el descens cap al monestir de Sant Pere de Rodes i més tard cap a Selva de Mar. Aquesta baixada va ser llarga i divertida, menys tècnica que la primera però força més ràpida.
Jo em trobava molt bé en aquests moments, no estava cansat i em notava molt fresc...crec que l’esmorzar a base de pasta va funcionar!!! 
Un cop a Port de la Selva tornava la pujada,  llarga però menys exigent que la primera i la vaig afrontar amb prudència per tal de reservar energies, la cursa era llarga i calia economitzar els esforços. En aquest tram un altre cop el paisatge era impressionant, el Cap de Creus tot per nosaltres, mirant el paisatge vaig arribar un altre cop a la baixada, en aquesta ocasió la que ens portaria cap a Cadaqués. Aquesta va tornar a ser una baixada molt divertida, tècnica però poc inclinada però aquí sí que la fatiga va començar a fer que anés més a poc a poc, però la vaig gaudir igual.
Al arribar a Cadaqués vaig decidir fer una paradeta tècnica a l’avituallament, calia renovar la vaselina als peus que ja començaven a queixar-se una mica. Al seure a la cadira em vaig fixar en la noia que prenia notes dels arribats i sorpresa!!! Una amiga meva de Vilanova!!!! Mentre xerrava amb ella vaig renovar la vaselina i un cop acabat vaig reprendre la marxa, m’esperava l’última pujada que sabia es faria llarga. És en aquest punt i després de 26K que vaig començar a notar de veritat el cansament, però calia fer l’esforç. En aquesta pujada vàrem passar pel corriol on fa 2 anys em vaig luxar l’espatlla esquerra en una caiguda amb la BTT, i molts records van passar pel meu cap, però tocava continuar pujant així que vaig posar el mode “automàtic” i xino-xano vaig anar pujant. A trams podíem córrer, de fet va haver-hi un corriol força llarg a on es podia córrer doncs era planer, però en el moment en que pujava em posava a caminar i aquesta va ser la meva estratègia d’aquí fins a l’arribada.
Després de l’últim avituallament, ja sabíem que faltava una última pujada breu i de seguida cap a baix a Roses, abans de la baixada vaig parar un moment a estirar els isquios, doncs començava a notar-me’ls però de seguida vaig començar la baixada. En aquest punt vaig decidir que no m’avançaria ningú i és que en totes les curses sempre hi ha algú que al tram final m’avança i aquest cop no en tenia ganes. Així que els últims 6K de baixada ho vaig donar tot, volia baixar de les 6 hores i ho veia a l’abast i per tant em vaig esforçar al màxim, de fet al tram d’asfalt abans de l’arribada juraria que em vaig posar a menys de 5min/km però creieu-me que massa més estona a aquest ritme no hagués aguantat!!!!
Arribada, SATISFACCIÓ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 5h41minuts de temps final, el 81 de 156 finalitzats, són números comparativament discrets (si ho comparem amb el primer) però millors que les meves previsions i per tant estic molt satisfet amb la cursa.
Aleshores vaig seure a esperar a la Núria, i tot d’una la veig arribar amb el tot terreny de l’organització, aquí em vaig preocupar i més quan al sortir del cotxe em va dir que s’havia fet mal al genoll però em vaig quedar més tranquil quan em va dir que era la maleïda tendinitis que li havia fet la punyeta...bé, li vaig dir que tranquil·la, que de ben segur tornarem l’any vinent a fer-la de nou doncs a mi m’ha deixat un gran record!!!
Felicitar a tots els Dragons que han estat finishers i han donat color a aquesta cursa amb les seves samarretes i la seva personalitat, som un Gran Petit Club!!!

Albert

5 comentaris:

Anna ha dit...

felicitats Albert per la magnifica marato i moooooltes gràcies per la companyia i els riures. Com tu be dius, no puc imaginar-me un cap de setmana millor

Pau ha dit...

màquines!!!

Isa ha dit...

Moltes felicitats Albert, l'any que ve la tornarem a fer tots junts i com tu dius, som un Gran Petit Club......

Carles Vidal ha dit...

Felicitats fiera.....per la cursa i per les sensacions tan maques que vas tenir mentre la feies.

Ha estat un bon cap de setmana.....que el proper tindra la seva continuitat.

Esport, amistat i diverssio...combinacio perfecte.

Joako ha dit...

Sois unos Cracks!!! enhorabuena!!