dijous, 6 de febrer de 2014

Mitja de Granollers i trail de Rocacorba

Com que val més una imatge que mil paraules, no cal dir gaire sobre la Mitja de Granollers on, per segon any, vam formar un nombrós grup de corredors. La foto parla per sí sola.

Per altra banda, la Bea anava a la seva bola i s'apuntava a fer un trail de 30kms per les muntanyes gironines, concretament el Trail de Rocacorba, ens n'envia la crònica.



La noia

Quan arribem a Canet d'Adri el diumenge a les 8.45h i veig quins seran els meus compis de batalla em pregunto: "¿qué hace una chica cómo tú en un sitio como éste?"... 200 tíos i molt poques tíes amb una pinta de vikingos del trail... Ay, Beita reina, te metes en cada follón.. Pero tú no preparabas la Marató de Barcelona?

Els herois
Bé, de seguida començarà l'emoció... Els 4 fantàstics comencem junts, però de seguida el Javi i l'Ander tiren, i el pobre Melchor es sacrifica per fer companyia a la lentorra... Jo a cada moment li dic que tiri, però en el fons estic tremendament agraïda de la seva companyia... El meu príncep blau del trail... El meu i el del uns quants més: va ser el Robin Hood de la cursa.
Els primers 3 km em sento forçada, i em costa tenir el ritme, però poc abans de començar la pujada llarga, començo a agafar marxa. Fa fred i agraeixo fer el canvi d'última hora a tèrmica de màniga llarga i guants de seda. No em sobre res. El paisatge és espectacular, brutal, rotllo Lord of the Rings, i el punt culminant de la pujada és la macro roca que dóna nom a la cursa: ROCACORBA. Bestial!!! Passem entre escletxes dintre de la roca. En aquest punt tinc subidón, estic pletòrica, penso que vaig bastant bé. La pujada llarga està feta: queden 3 curtes, i la resta de recorregut amb tendència a baixar o planejar... I miro temps i dic: bah, acabem segur dintre de les 6 hores... Ho podem fer...
La gesta
Però les baixades per corriols són molt tècniques, plenes de fang, sobre fullaraca i pedres amb molsa... Patinem sobre fang, baixem lents i del 10 al 18, començo a flaquejar... Els genolls comencen a fer mal. Del 14,5 al 16 km fem una pujada curta però amb molta inclinació i esglaó de roca que em mata... Sort de la vista des del Golany: una altra meravella de la natura. I una baixada del 16 al 18,5 km que m'acaba de cascar els genolls... I una mica ganes de vomitar... Aissssshhhh. Aquí accepto doping del Melchor (un ibu) i agafo el gel que el Pau em va dir que li havia anat molt bé en alguna cursa (226ER de maduixa), el gel de magnesi de AMLSport i al cap d'una estoneta començo a reviure.
Just a temps per enfrontar-me a la tercera pujada, que faig molt lenta, però recolzada per la santa paciència del Melchor, que té temps per mi, i per rescatar un company de patiment, el Joan, que té un pajarón important a mitja pujada.
I així anem avançant, entre paratges salvatges, de roques enormes, plenes de molsa... Un paisatge misteriós, com de conte... Ara, plens de fang, i més fang i més fang... Humitat, i amb absència total de pistes... Algun corriol amaga un trosset curtet de mini pista, i el Melchor m'anima dient, va que ve un trosset dels que a tu t'agrada, tipus Collserola... Les meves Cascadia i els meus turmells i genolls ho agraeixen...
I així encarem ja l’última pujada... La faig millor que la primera, i fem alguns "hachazos" (jajajajaja) i avancem a algú puntualment... Feia molt que només ens avançaven a nosaltres, i fem bromes sobre això.
Baixada final, i sentim la música del pavelló... Ja arribem.... Ui, no! Desviament sorpresa a l'esquerra, última mini pujada de propina, i per fi, l'arc d'entrada, amb els crits de l'Ander i el Javi, claca i reporters de luxe...
La inspiració
Un secret: hauria d'haver estat a La Mitja de Granollers... Però entre una cosa i l'altra, no es pot comparar. Rocacorba, està clar!!! Vaig acabar destrossada, però feliç!!!
PD: Els títols de les fotos són de la pròpia autora ;-)

2 comentaris:

Joaquin Busto ha dit...

Te falta la foto con la musa! Molt be Bea!!

Bea ha dit...

Con la musa? Éramos poquitas... quién es la musa?